Comparteix:

La identitat docent en temps d’IA

20/03/2026

El futur de la docència universitària: entre el pensament crític i l'algoritme

Sota aquest lema, el passat 13 de març a l’auditori del Campus del Poblenou de la UPF es va desenvolupar el Simposi CIDUI amb la participació de totes les universitats públiques catalanes i de la UOC.

La jornada es va iniciar amb la ponència “Didàctica universitària amb IA. Els nous desafiaments de l’ofici docent”, a càrrec de Manuel Area-Moreira, catedràtic i director del Laboratori d’Educació i Noves Tecnologies (EDULLAB) de la Universitat de La Laguna. El ponent va reflexionar sobre les llums i ombres associades a la IA a l’educació superior, i va subratllar la necessitat de repensar les tasques d’aprenentatge i l’avaluació per garantir la qualitat i l’autenticitat dels aprenentatges, situant el pensament crític i l’ètica al centre de l’experiència universitària.

El ponent va introduir el concepte d’ aprenentatge simbiòtic”,  desenvolupat al llibre Luces y sombras de la IA en la educación superior i que implica una relació intel·lectual de cooperació entre persona i intel·ligència artificial en la construcció del coneixement.

Segons l’autor, la IA no hauria d’entendre’s com un mecanisme de substitució del treball acadèmic, sinó com una eina de diàleg cognitiu: l’usuari formula, contrasta, reformula i vàlida, mentre la màquina genera propostes, alternatives i estructures inicials. El valor educatiu no resideix en el resultat immediat, sinó en el procés crític que acompanya aquesta interacció.

Per al professorat universitari, aquest plantejament implica un canvi metodològic important: ja no es tracta només de detectar usos inadequats de la IA, sinó de dissenyar activitats en què l’estudiant hagi de justificar decisions, verificar fonts i reconstruir respostes generades automàticament.

En aquest model, el professorat té un paper de mediador essencial:
• Disseny de reptes: Passar de la transmissió de continguts a la proposta de tasques desafiants on l'estudiant hagi de construir solucions pròpies.
• Enginyeria del prompt: Ensenyar als estudiants a dialogar amb la màquina, formulant instruccions precises per obtenir respostes de qualitat.
• Pensament crític: L'alumne ha d'aprendre a interpretar, qüestionar supòsits i corregir els errors (les al·lucinacions) de la IA.

A continuació va tenir lloc la taula rodona “Entre l’aula i l’algoritme: mirades didàctiques, ètiques i institucionals”, amb la participació d’experts de diverses universitats públiques catalanes. Els participants de la taula van debatre sobre els reptes i oportunitats que la IA planteja a la docència universitària i al rol del professorat.

Al llarg del simposi, es va posar de manifest que la intel·ligència artificial no substitueix la funció educativa, sinó que interpel·la el professorat a redefinir la seva pràctica i acompanyar l’estudiantat en un ús responsable i crític de les eines digitals. En aquest sentit, es va remarcar la importància de la formació docent, de la recerca pedagògica i del treball col·lectiu per orientar el futur de l’educació superior en aquest nou escenari.

En el tancament de la Jornada, la vicerectora de Projectes Docents i Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili, va anunciar la realització del XIV CIDUI a Tarragona a l'estiu del 2027.