David Bueno: “La motivació físicament energitza el cervell, ajuda a mantenir la concentració i activa l’aprenentatge”

La jornada d'innovació docent, celebrada el 29 de gener de 2026 a la UPC, va incloure l'entrega de diplomes del postgrau d'ensenyament universitari (que compleix 10 anys) i una conferència de David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació de la UB, que va actuar com a padrí de la promoció.

A la conferència  "El rol del docent en el context universitari actual: reptes i oportunitats", el professor Bueno va compartir reflexions des de la neurociència sobre com ha canviat la docència universitària. Les idees principals van ser:

• El cervell és plàstic i es modela segons l'entorn. Tenim uns 86.000 milions de neurones, però el que importa són les connexions entre elles (fins a 200 bilions en un adult). Cada aprenentatge i experiència genera noves connexions que es construeixen sobre les anteriors. El cervell fa connexions noves amb facilitat, però li costa molt esborrar les que ja té.
• L'alumnat actual arriba diferent. Havent crescut en un entorn completament digitalitzat, els estudiants tenen menys capacitat d'atenció focalitzada (gestionada per l'escorça prefrontal). No és culpa seva: és el món que els adults han creat. Això implica que les classes han de ser més dinàmiques, amb moments d'activació cada 15-20 minuts (la durada natural d'un cicle d'atenció conscient).
• La motivació és clau. Quan estem motivats, els vasos sanguinis del cervell es dilaten, arriba més glucosa i oxigen, i podem pensar més estona i millor. La curiositat activa la motivació, que genera una sensació de recompensa interna: un cercle virtuós molt potent. El rol del docent és despertar aquesta curiositat i mantenir-la viva, per exemple amb anècdotes o connexions inesperades.
• L'estat emocional condiciona l'aprenentatge. Aprendre amb por o ansietat genera coneixements que actuen com una "motxilla plena de pedres": es recorden, però frenen el progrés. En canvi, un clima de confiança i acompanyament afavoreix aprenentatges eficients que estimulen a continuar aprenent. El docent ha de transmetre exigència i suport alhora.
• El repte de la intel·ligència artificial. Bueno va alertar que l'ús passiu de la IA (copiar i enganxar) redueix la capacitat reflexiva del cervell, perquè pensar consumeix energia i el cervell tendeix a estalviar-la. La seva proposta: que els alumnes justifiquin per què, quan i com han utilitzat la IA, reformulant preguntes, contrastant respostes i redactant amb les seves pròpies paraules. Està treballant en un llibre blanc des del Ministeri amb una rúbrica per avaluar aquest ús.

Conclusió: La feina del docent universitari ja no és tant transmetre continguts (accessibles arreu) sinó acompanyar l'estudiant en el procés d'aprenentatge, adaptar-se al seu cervell "digital" sense renunciar a potenciar la reflexió crítica, la motivació i l'autonomia de pensament.